PRÁCTICA 7. DEVELOPING THINKING SKILLS & CREATIVITY THROUGH INTERACTION

DEVELOPING THINKING SKILLS AND CREATIVITY THROUGH INTERACTION

En aquesta xerrada, va venir una professora que es deia Li li, on ens va explicar la creativitat i les habilitats del pensament. Per iniciar aquest resum, Li li ve de la Universitat de Exeter.

printlogo

El que bàsicament ens va explicar la Li li va ser per parlar sobre els desenvolupament del pensament i la creativitat a través d’activitats de interecció. Ens va parlar, que en la seva escola començaven a introduir  les noves tecnologies per fer diverses activitats. També ens va parlar sobre els diferents problemes que la nostra ment creativa pot afrontar.

Ens va comentar que el nostre cervell es troba en un procés cognitiu i afectiu influenciat pel nostre context que ens envolta.

Alguns conceptes importants esmentats per Li li són:

  • La intel·ligència
  • La ment creativa
  • La ment critica
  • La ment de aprendre

Pensamiento-creativo-300x262

El que s’ha d’intentar a partir de tots aquests conceptes, cal desenvolupar les habilitats del pensament. Aquestes habilitats, com he remarcat anteriorment, serveixen per afrontar diferents dificultats problemàtiques i de la vida en general.

Un dels models a seguir és piaget. El pensament és una activitat del cervell. El pensament s’ha de utilitzar a partir d’una eina cultural. El pensament per diàleg, és una de les tècniques mes recomenades per afrontar problemes.

descargaHabilitats de pensament no és algorísmica. Sovint produeix múltiples solucions. Sovint implica una incertesa en el pensament, que pot repercutir de manera negativa en la persona. Involucra l’autoregulació del procés de pensament.

Les influències principals:
– NOVES TECNOLOGIES eines i dades digitals han canviat la naturalesa.
– El món digital requereix un èmfasi diferents en els curriculums escolars.
– Ser creatiu.

L’estructura de la xerrada a l’aula:
– L’estructura del discurs a l’aula.
– Preguntes.
– Temps d’espera.
– Comentaris de retroalimentació.
– Xerrada del professor i dels alumnes.

El pensament creatiu no és tan automàtic, ni tan racional, l’hem de provocar i per això necessitem una metodologia, necessitem ajuda, i no perquè no siguem creatius sinó perquè estem dintre del nostre tema i no tenim una mirada nova, no veiem res de nou.

La innovació i la creativitat és una seqüència. El primer pas és la capacitat de generar solucions sobre un repte, això és el pensament creatiu o la creativitat. I la innovació és quan aquestes solucions es posen en marxa, que és l’objectiu, perquè sinó no generen valor, es a dir, si només som creatius, tenim idees però no fem res amb les idees, passarem una bona estona, serà molt divertit, però no generarem cap valor a la empresa o a la organització.

PRÀCTICA 6: TASCA INDIVIDUAL. Síntesi de l’actvitat.

Xerrada: Tasca competencial: ¡Vamos de merendola!

EL DIJOUS LLARDER

Com a introducció per començar aquesta síntesi de la xerrada d’ahir m’agradaria explicar que és el dijous llarder. El dijous gras o dijous llarder és el primer dia del Carnaval o Carnestoltes, tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s’ha ampliat en el nombre de dies de celebració. És tradició prendre la botifarra d’ou en aquest dia a més d’altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum prendre truita de botifarra. A l’hora d’esmorzar, per postres o per berenar, en els carnavals més autòctons es menja la coca de llardons.

L’activitat que va realitzar la Pilar em va semblar molt creativa i innovadora, sobretot el fet de que nens de 6 i 7 anys s’acostin tan els problemes de la vida quotidiana, com ara anar comprar per si sols, organitzar feina en grup, etc. La xerrada va començar amb una breu explicació de l’escola (CEIP Joaquín Costa – GRAUS). És una escola d’un poble petit, l’escola és bilingüe i fins fa poc temps, gràcies a la Pilar van fer aquesta nova celebració. Ella porta més de 22 anys treballant en aquest centre, i té una experiència molt notable.

La manera d’explicar de la Pilar, en la meva opinió, va fer que la xerrada fos més entretinguda i dinàmica. Seguint amb el transcurs de la xerrada, després de presentar l’escola, va presentar la seva activitat. Era un activitat grupal, en grup de 3 o 4 nens i nenes, que tenien de fer unes diverses tasques per tal de que tot sortís a la perfecció. Ben explicat aquesta part, va dir un dels principis metodològics aplicats en l’activitat i, amb l’ajuda de L’Alex,  van mostrar algun video dels dies en què els nens i nenes elaboraven l’activitat.

Un cop va acabar d’explicar l’activitat, vam passar a fer-li preguntes sobre el que havia treballat, i finalment es va acabar la sessió. En la meva opinió aquesta iniciativa mostrada pels dos professors m’ha semblat molt interessant de cara a un futur no molt llunyà. Intentar mostrar els nens la manera de resoldre problemes reals de la vida quotidiana és un tasca complicada, i alhora, satisfactòria per ells, ja que si els eduquem amb aquesta llibertat poden acabar resolent problemes més aviat.

descarga

 

PRÀCTICA 6: PROPOSTA D’ACTIVITAT, TREBALL COL·LABORATIU.

LA CASTANYADA

  • Context

És una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n’ha desplaçat la celebració a la vigília d’aquesta diada (entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre). La castanyada catalana prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la ‘castanyada’ és el moscatell. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina).

  • Objecte

En aquesta activitat, l’objecte és la tradició de celebrar cada any la castanyada a l’escola.

  • Subjecte

En aquest cas, el subjecte serien tots els alumnes que participen en aquesta activitat.

  • Comunitat

La comunitat són tots els pares voluntaris, els propis professors que estan vinculats en aquesta activitat i també la persona la qual se li ha comprat les castanyes.

  • Procediment de l’activitat

Prèviament, els alumnes dividits en grups , juntament amb els seus professors van a comprar les castanyes al mercat del poble. El dia abans, els nens surten també a comprar begudes, com ara: suc de raïm, de pinya, etc. Durant el dia de la celebració, pel matí, els alumnes, seguint els passos del professor, van fabricar les seves pròpies paperines amb paper de diari. A la tarda, els membres de l’Ampa, alguns pares i mares voluntaris i, els mestres amb l’ajuda de les cuineres del centre, couen les castanyes. Mentrestant, els nens i nenes fan jocs al pati. En acabar els jocs, cada curs seu en rotllana i el professor els reparteix les castanyes als seus alumnes.

  • Principis metodològics aplicats

Un dels principis més importants per realitzar aquesta tasca ha estat l’aprenentatge col·laboratiu, la cohesió de grup. Aconseguir un bon clima de treball també ha estat un dels principis més importants. Un altre principi és el compromís de l’alumnat amb el seu aprenentatge davant aquesta situació.

PRÁCTICA 5. LA MEDIDA DE LA INTELIGENCIA EN SITUACIONES EDUCATIVAS: PRINCIPALES VENTAJAS Y DIFICULTADES.

Per mi la intel·ligència és la capacitat d’entendre i saber reaccionar davant de les adversitats, la facilitat de resoldre problemes i trobar una solució ràpida i senzilla. Hi ha molts tipus d’intel·ligències, com diu Gardner; hi ha les intel·ligències múltiples que són: intel·ligència musical, lingüística, lògica-matemàtica, espacial, corporal-cinestèsica, interpersonal, intrapersonal i naturalista. I cada persona en té desenvolupada una més que una altre.

Però segons la meva opinió, es dóna més importància a la lògica-matemàtica o a la lingüística que a les altres. La societat entén que és més intel·ligent una persona que pot resoldre fàcilment un problema de matemàtiques que una persona que pugui identificar harmonies fàcilment. I per a mi aquestes dues persones són igual d’intel·ligents, l’única diferència és que tenen diferents intel·ligències desenvolupades.

En el primer test, el Clàssic, fa referència  molt a la intel·ligència lògica-matemàtica. No crec que una persona es pugui considerar “no intel·ligent” per no tenir tant desenvolupada aquesta intel·ligència, ja que segons Gardner podem distingir diferents tipus d’intel·ligència, com he explicat anteriorment. En el segon test, crec que és molt més subjectiu, ja que cadascú puntua segons el que ell creu. Per els nens no trobo que sigui tant correcte aquest test, ja que crec que seria millor un de clàssic, però que doni pas a preguntes amb intel·ligències múltiples, i no es centri només amb la lògica-matemàtica.

inteligencia

El test que s’aproxima més a mesurar la meva intel·ligència és el clàssic, ja que l’altre com he dit abans, és molt subjectiu. Però torno a recalcar, que crec que s’hauria de mostrar un test amb preguntes on apareguin altres tipus de intel·ligència. En la meva opinió, un test que només utilitza problemes de lògic-matemàtica no té la suficient capacitat com per designar si aquella persona és intel·ligent o no. Sempre, pel meu semblar, serà més efectiu i més fiable aquell test que combina diferents tipus de intel·ligències, que no pas aquell que només es basa en una sola.

Per un cantó els tests poden ser una manera de motivar als alumnes a canviar, millorar i aprendre ja que si treuen un resultat entremig i se’ls explica que treballant es pot modificar per arribar a un resultat alt, segurament això els motivaria. Però per l’altre cantó pot ser que al treure un mal resultat l’alumne tingui una sensació de fracàs.

Jo personalment estic en contra dels tests de intel·ligència, perquè a part de que no sabem si són del tot fiables, crec que no es pot mesurar la intel·ligència d’una persona amb un test, si no que, des del meu punt de vista,  es mesura amb problemes reals de la vida quotidiana i amb la capacitat de resoldre’ls i també de saber superar-los. A més a més, per uns alumnes de primària crec que serien feixucs/avorrits i que al cap d’una estona es cansarien i respondrien qualsevol cosa per tal d’anar més ràpid i poder acabar abans.

frases-de-inteligencia-de-aristoteles-01

PRÁCTICA 4. TAREA 3

En aquesta entrada el que volem comentar és quines normes segueix el nostre grup per tal de que el funcionament col·laboratiu de les pràctiques del blog sigui el correcte.

Per començar aquest text, s’ha de dir que perquè un grup de treball col·laboratiu sigui correcte, creiem oportú que nosaltres mateixos hem de compartir totes i cadascuna de les idees que hem viscut com a treball efectiu, les experiències individuals… És per aquest motiu que a continuació nombrarem i explicarem quines normes seguim nosaltres per tal de que el treball sigui positiu per a tots.

Les normes de funcionament del nostre grup són:
– Des de cada blog ens posem en d’acord. Cadascú te la suficient capacitat com per aportar idees dintre de la tasca. En aquest cas, sempre és complicat el moment de la relacionar totes les idees, que gràcies els comentaris que aporta cadascú, podem garantir una feina positiva i correcta.

-Com remarquem anteriorment, mitjançant les idees de cadascú dels membres del grup, realitzem la tasca. Tothom és lliure de posar la idea que cregui convenient, i el grup té el dret d’opinar i suggerir allò que pensi per tal de millorar la tasca. Totes les idees sempre han de ser respectades, mai criticades.

-El que nosaltres sempre som partidaris és de la divisó del treball. Sempre intentem que cadascú realitzi una part de la tasca per tal d’arribar a una solució final.

 -Com a norma el fet que si un de nosaltres creu que pot aportar alguna informació addicional a un dels apartats que ha realitzat un altre company/a o bé si creu que es podria millorar d’alguna manera, sempre serà benvingut el comentari, ja que al cap i a la fi, el que volem és que la feina estigui ben feta. Això si, sempre sense discutir-se! Aportant el comentari i debatent una mica si és correcte o no, és suficient. El respecte entre els membre del grup és la peça clau.

-La imatge del professor pot ser positiva o negativa. Per una part és positiva, ja que està molt bé que et vagi guiant, a partir de les pautes que t’ofereix. Però a vegades es negativa perquè no sempre enfoques de la mateixa manera els treballs. Sempre és un reforç que a partir de la teva idea, t’ajudi a desenvolupar-la de la millor manera el treball.

-Una part molt important del nostre grup és la presencia d’un líder. Encara que al principi no fos escollit com a tal gràcies a ell aconseguim la motivació necessària per fer les tasques encomanades. Ell ens motiva per fer els projectes però també és molt important per mantenir un bon ambient de treball. A més, ens ajuda a treballar les nostres expectatives establint les metes.

Per concloure les nostres normes podem dir que:

  • En la meva opinió crec que som un grup força treballador, on cada membre aporta el seu granet de sorra. En conclusió, les normes que entre tots hem plantejat i argumentat defineixen tal i com treballem actualment. Sempre s’ha de valorar l’opinió o la idea del company/a, però mai infravalorar o criticar de manera negativa.(Jordi Torres).
  • La meva conclusió sobre les normes del grup, s’utilitzarà el wordpress per fer les pràctiques corresponents i s’estableixen un dia abans l’hora de la quedada. Quan ja hem quedat s’utilitza el líder per repartir la feina corresponent i prendre iniciativa, a partir de les idees de cada membre del grup intentem fer les pràctiques què per tal que cada membre del grup pugui aportar la seva pròpia (Ramon Asenjo).
  • Jo penso que gràcies la forma en què treballem i seguint aquestes normes podem realitzar els treballs, on tots els membres treballem per uns objectius comuns i sense excloure a ningú, és a dir, cadascú pot aportar la seva idea de forma que en el moment de realitzar les tindrem totes en compte. (Aleix Vilalta).
  • Segons la meva opinió, la cohesió del nostre grup i haver de presentar activitats, reunir-nos, entre d’altres crea uns hàbits rutinaris que ens ajudem mútuament a aconseguir amb constància, treball i tenacitat. Les nostres normes no són només normes pel grup sinó que ens ajuden a l’hora de desenvolupar-nos en l’àmbit de treballar. (Laia García).
  • En la meva opinió, tal i com treballem en grup, em sembla que fem un bon equip ja que ens organitzem sempre de manera ràpida i senzilla per tal que a l’hora de realitzar la feina sigui tot més fàcil i còmode. Per repartir-nos les tasques, ho fem mitjançant la figura del líder (en el nostre cas és el Jordi). El fet de que existeixi la figura del líder no vol dir que els altres no poguem aportar sempre les nostres idees, és a dir, tots tenim total llibertat per mostrar diferents opinions i idees. (Aarón Egea).

TAREA 2 – COLABORATIVA

L’aprenentatge col·laboratiu es basa en la interacció de persones dins d’un grup determinat. Pot ser dins d’un curs o fora d’ell. Per aprendre i treballar de manera col·laborativa es requereix que els integrants del grup comparteixin les responsabilitats i generin consensos entre ells. Alguns grups opten per incorporar tecnologia (per exemple, l’ús de les TIC) en el procés. Quan passa això, estem parlant d’aprenentatge col·laboratiu amb incorporació de tecnologia. En aquest format de treball, es posen en joc els coneixements previs dels participants i l’exercici del pensament crític.

L’aprenentatge col·laboratiu permet als seus membres posar en comú les seves diverses experiències, opinions i coneixements. Els membres poden triar persones que necessiten per realitzar les tasques específiques que millor s’adaptin, al mateix temps treballen junts en les tasques que requereixen més esforç o no entren dins de l’àrea laboral. Els caps de l’equip són responsables d’identificar les habilitats dels membres del seu equip i el seu ús. Quan un grup de persones es reuneix per aconseguir un objectiu comú, almenys un conflicte acabarà succeint. Els estils de cada membre d’un equip i la seva forma d’actuar i pensar poden arribar a xocar i alguns podrien tenir dificultats per acceptar idees que difereixen de les pròpies.
Cal destacar que si es fan equips de treball massa extensos  poden sorgir problemes entre els seus membres. Per això és preferible establir els grups amb el mínim imprescindible de persones.

Treballar en grup, és a dir, la col·laboració entre persones i diferents punts de vista té avantatges i desavantatges. Pel que fa als avantatges individuals són que es treballa amb menys tensió al compartir els treballs més durs i difícils, i es comparteix la responsabilitat al buscar solucions des de diferents punts de vista. A més, cada persona té experiències diferents i això enriqueix a la resta de l’equip. Per tal que això no passi és molt important la funció dels líders en el treball en equip i en el foment del companyerisme. Treballen per tal que existeixi acords sobre els objectius i que aquests siguin clars, perquè tot se sentin compromesos i implicats en la feina.

En treballar en grup, sempre ens podem trobar amb avantatges i en inconvenients. El avantatge i inconvenient més important i més habitual, és la bona relació i el mateix pensament que han de tenir els components del grup. Si no fos aquest cas, no seria impossible però més complicat a l’hora de realitzar alguna activitat. Un altre avantatge és que en un futur la tècnica del treball en grup serà utilitzada en la feina, ja que la majoria de feines d’avui en dia ho fan servir perquè és més productiu.

Per concloure, podem dir que l’aprenentatge col·laboratiu és aquell que es basa en la interacció de persones dins un grup, mitjançant els seus coneixements i posar-les en comú, les seves experiències, coneixements, etc. Depenent de les habilitats de cada persona, es poden agrupar segons aquestes, així les tasques es realitzen de forma més ràpida i còmode. Col•laborant entre els membres del grup es veuen diferents punts de vista. Finalment, hem de dir que és molt important la funció del líder, el qual sempre ha d’existir dins d’un grup, per tal que tots els membres treballin per igual.

PRÁCTICA 4. ACTIVIDADES DE APRENDIZAJE COLABORATIVO. TAREAS 1 Y 2

TAREA 1 – INDIVIDUAL

trabajo-en-equipo-2-8620e

Una activitat colaborativa que recordo, és que durant l’etapa d’ESO, en l’assignatura d’Educació física, havíem d’agrupar-nos en grups de 4 o 5 membres, i preparar una classe. Cada dia feia la classe un grup diferent i havíem de programar jocs perquè els companys els realitzessin. Aquests jocs havien d’estar relacionats amb la teoria que ens havia explicat el professor durant aquell trimestre. Era sobre les Qualitats físiques bàsiques (força, velocitat, flexibilitat i resistència). Després d’haver realitzat els jocs i les activitats, els membres del grup havíem d’ explicar on havien utilitzat en cada joc la resistència, la força o la velocitat, depenent el que toqués a cada grup.

  • Descripció de l’activitat

Contingut: Les qualitats físiques bàsiques en l’ assignatura d’ Educació física.

Objectius: Que els alumnes poguéssim dur a la pràctica la teoria que els professor ens havia explicat. Saber crear jocs on apareguessin les qualitats físiques bàsiques i justificar quan, on i com les utilitzàvem. A més a més el grup guiava la classe per un dia, per tant érem els professors en aquella hora de classe.

Resultat final: El resultat era bastant positiu, ja que aprenies a aplicar la teoria, perquè havies de crear les activitats a partir del que s’havia explicat.

Agrupacions (nº d’alumnes del grup): El grup es formava amb 4 o 5 alumnes.

  • Procés col·laboratiu

Com s’organitzava el grup: El grup el vam organitzar en que cada membre creava una activitat o joc. També programàvem un escalfament i al final les justificacions. Això últim ho fèiem tots junts i també aportàvem idees en els jocs dels altres companys perquè fossin més dinàmics o perquè hi aparegués amb més intensitat una qualitat física bàsica.

Recordes algun aspecte a assenyalar sobre la interacció entre els membres del grup (llenguatge, comunicació i ajudes): Recordo que molts cops ens ajudàvem entre els membres del grup, quan un joc no funcionava del tot bé ho arreglàvem entre tots. I a l’hora de crear-los donàvem opinions i ajudàvem a fer la justificació.

Aspectes emocionals i afectius durant el treball en grup (positius-negatius):Normalment no teníem problemes a l’hora de treballar en grup, però algun cop dos membres del grup volien fer un joc molt semblant, per tant algun dels dos havia de cedir. No hi havia molt problema per cedir el joc, ja que el primer que l’havia pensat continuava ideant-lo, i l’altre pensava altres maneres d’enfocar-lo. Crec que era bastant positiu.

Com es superaven els diferents punts de vista: Cadascú donava la seva opinió sobre els altres jocs, i si un joc no agradava, miràvem de millorar-lo entre tots els membres del grup.

  •  Paper del professor

Consignes: El professor destinava un seguit de classes en explicar la teoria i els alumnes preníem apunts. Després d’haver explicat la teoria, ens feia una classe pràctica on aplicava el que ens havia explicat perquè tinguéssim una idea del que havíem de fer en grup. A l’hora de fer la classe, el professor seia al pati i observava i prenia notes sobre el que fèiem, però no deia res per dirigir la classe, teníem absoluta llibertat per poder dirigir-la nosaltres.

Ajudes: Mentre nosaltres fèiem la classe no ens donava cap indicació, però quan acabàvem la classe ens explicava què és el que havíem fet bé i què caldria reforçar. Si teníem algun dubte mentre fèiem el treball, podíem anar a consultar-li abans de que ens toqués fer la classe.

Avaluació del treball en grup: El professor avaluava prenent notes mentre nosaltres fèiem la classe. Al principi de la classe havíem d’entregar-li un document on explicava tota la programació que teníem preparada, les explicacions dels jocs i les justificacions d’on apareixien les qualitats físiques bàsiques, que després avaluava.

grupdx

PRÁCTICA 3. FINLANDIA VS ESPAÑA EN EDUCACIÓN.

Finlàndia, un exemple de model educatiu.scorepisa

Fa anys que es va qüestionant una pregunta que tots els espanyols i catalans es fan, ¿per què la educació no progressa adequadament?. Són moltes les respostes a aquest misteri actual i realment són molt preocupant. En aquest text, explicaré quines diferències es troben en l’actualitat amb, suposadament, el millor exemple de sistema educatiu del moment, el sistema educatiu finlandès.

 

A Finlàndia, amb el millor sistema educatiu del món, la pedra angular de l’ensenyament és el professor. Amb un bon sou, però també amb una excel·lent formació i motivació per impartir els seus coneixements entre els alumnes. Les fortes inversions de l’Estat, en formació del professorat i en mitjans, ajuden els educadors a realitzar la seva tasca. Per donar classes se’ls exigeix una titulació universitària de caràcter superior. Ser mestre de primària requereix 6 anys de carrera universitària.

A diferència amb Espanya, la feina de mestre esta com molt infravalorada. La carrera de mestre aquí són de 4 anys. El sou del mestre a Espanya, en comparació a Finlàndia, és més baix. Espanya un mestre pot cobrar el voltant de 1.400€. Per un altre banda, a Finlàndia aproximadament cobren uns 2.900€. La diferència es abismal.

Com hem pogut observar en el vídeo visionat a l’aula, per ells ser mestre/a es transmetre valors els nens i nenes, és vocació completa. En el cas d’Espanya, ser mestre/a és una feina senzilla, poc valorada i mal interpretada. Una de les diferències més importants que es poden trobar és en el moment en què accedeixes a la Universitat a través de la nota de tall demanada. A Finlàndia és d’un 9’5 sobre 10. En canvi, aquí a Espanya és d’un 6’5 sobre 14. La diferència parla per si sola.

A més a més, el que també ens diferencia és l’afany per continuar formant a aquests professors. Els col·legis finlandesos busquen motivar els seus docents, que estan molt preocupats per mantenir-se al dia amb els canvis de la societat i de la seva professió. Els professors tenen una “formació permanent”. L’objectiu d’aquest procediment no és altre que seleccionar a aquells professors que estiguin millor qualificats per a cada lloc en particular. I si un professor no realitza el seu treball de forma satisfactòria, poden canviar-lo per un altre. L’escola pública a Finlàndia és diferent, és com si cadascuna fos de gestió privada.

La situació de pobresa infantil a Espanya és molt superior a la de Finlàndia. Actualment a Espanya conté un 12% de pobresa infantil, i en el cas de Finlàndia un 3%. Són dades molt significatives, i que realment són molt preocupants. Pel que fa el gràfica que mostro en aquesta entrada, es pot observar que les diferències, en aquest cas, entre Finlàndia (Groc) i Espanya (Vermell) són molt impactants en les matèries de Ciències, Lectura i Matemàtiques en les proves PISA realitzades el 2006. Es troba en la posció novena, just per davant de Noruega, Itàlia i Portugal.

 

En conclusió, i per acabar, podríem dir que el nivell del simple fet de valorar la professió de docent, i no només parlant de resultats, Espanya està a anys llum de Finlàndia. Això pel nostre país és una senyal de millora immediata, per tal de modificar l’educació del nostre país. Són moltes les propostes de millora, però aquestes millores s’han de transformar en fets i accions. No dic que hem de fer un model igual que els finlandesos, però si hi ha d’haver un marge de progrés cap un aproximament en aquesta educació exemplar.

Links de recerca:

http://javiermegias.com/blog/2010/03/finlandia-excelencia-en-la-educacion-clave-de-la-innovacion/

 

http://www.fluvium.org/textos/familia/fam201.htm

http://www.libertaddigital.com/internacional/europa/2013-10-04/sabado-que-tiene-el-modelo-educativo-finlandes-que-no-tiene-el-espanol-1276501044/

PRÀCTICA 2: MAPA INDIVIDUAL ¿QUÉ ES LA PSICOLOGÍA DE LA EDUCACIÓN?

Torres, Asenjo, Egea, García, Vilalta .jpeg

Entenc que la Psicologia de l’Educació és l’estudi dels processos de canvi que es produeixen en les persones, com a conseqüència de la seva participació en les activitats educatives.

La psicologia de l’educació com un àmbit de coneixements teòrics i pràctics identificables, està relacionada amb altres branques de la psicologia i de les ciències de l’educació. Té el seu origen a la creença racional i en el convenciment de que l’educació i l’ensenyament poden millorar mitjançant l’ utilització adequada dels coneixements psicològics.

Hi ha moltes visions sobre la psicologia de l’educació. Trobem relació entre el coneixement psicològic que explica els fenòmens educatius i la teoria, i la pràctica educativa que ens dona la versió científica. Es defineix com l’encarregada d’aplicar una sèrie de comportaments, o com una disciplina independent entre l’educació.

Segons Mayer, hi ha tres fases de relacionar psicologia i educació. Una seria que el psicòleg investiga els processos de desenvolupament i aprenentatge per poder millorar la tasca del docent. Té una visió unidireccional. Una segona fase seria una visió més científica, la de refugiar-se els laboratoris per tal de contrarestar. Una última fase seria que el  psicòleg estudia com les persones aprenen en l’entorn i l’educador segons la psicologia ho fonamenta. Seria la composició psicològica pont.

Té dues lògiques per tal d’entendre, una és la lògica de la jerarquia epistimològica, que és tractada de manera unidireccional, i per una altre banda trobem la lògica de la interdependència que és tractada de manera bidireccional, que surt relacionada de la visió pont.

Podríem resumir en que és una disciplina psicològica perquè es nodreix d’aportacions d’altres àrees i especialitats d’investigació psicològica i utilitza mètodes i procediments d’anàlisi.

Hola a tothom,

Sóc el Jordi Torres i tinc 18 anys. Estudio a la Universitat de Lleida, fent la carrera d’Educació primària. Aqui trobareu informació sobre la matèria de Psicologia de L’Educació. Espero rebre visites al meu blog, que us agradarà molt!! 

psicologia-educativa