PRÁCTICA 5. LA MEDIDA DE LA INTELIGENCIA EN SITUACIONES EDUCATIVAS: PRINCIPALES VENTAJAS Y DIFICULTADES.

Per mi la intel·ligència és la capacitat d’entendre i saber reaccionar davant de les adversitats, la facilitat de resoldre problemes i trobar una solució ràpida i senzilla. Hi ha molts tipus d’intel·ligències, com diu Gardner; hi ha les intel·ligències múltiples que són: intel·ligència musical, lingüística, lògica-matemàtica, espacial, corporal-cinestèsica, interpersonal, intrapersonal i naturalista. I cada persona en té desenvolupada una més que una altre.

Però segons la meva opinió, es dóna més importància a la lògica-matemàtica o a la lingüística que a les altres. La societat entén que és més intel·ligent una persona que pot resoldre fàcilment un problema de matemàtiques que una persona que pugui identificar harmonies fàcilment. I per a mi aquestes dues persones són igual d’intel·ligents, l’única diferència és que tenen diferents intel·ligències desenvolupades.

En el primer test, el Clàssic, fa referència  molt a la intel·ligència lògica-matemàtica. No crec que una persona es pugui considerar “no intel·ligent” per no tenir tant desenvolupada aquesta intel·ligència, ja que segons Gardner podem distingir diferents tipus d’intel·ligència, com he explicat anteriorment. En el segon test, crec que és molt més subjectiu, ja que cadascú puntua segons el que ell creu. Per els nens no trobo que sigui tant correcte aquest test, ja que crec que seria millor un de clàssic, però que doni pas a preguntes amb intel·ligències múltiples, i no es centri només amb la lògica-matemàtica.

inteligencia

El test que s’aproxima més a mesurar la meva intel·ligència és el clàssic, ja que l’altre com he dit abans, és molt subjectiu. Però torno a recalcar, que crec que s’hauria de mostrar un test amb preguntes on apareguin altres tipus de intel·ligència. En la meva opinió, un test que només utilitza problemes de lògic-matemàtica no té la suficient capacitat com per designar si aquella persona és intel·ligent o no. Sempre, pel meu semblar, serà més efectiu i més fiable aquell test que combina diferents tipus de intel·ligències, que no pas aquell que només es basa en una sola.

Per un cantó els tests poden ser una manera de motivar als alumnes a canviar, millorar i aprendre ja que si treuen un resultat entremig i se’ls explica que treballant es pot modificar per arribar a un resultat alt, segurament això els motivaria. Però per l’altre cantó pot ser que al treure un mal resultat l’alumne tingui una sensació de fracàs.

Jo personalment estic en contra dels tests de intel·ligència, perquè a part de que no sabem si són del tot fiables, crec que no es pot mesurar la intel·ligència d’una persona amb un test, si no que, des del meu punt de vista,  es mesura amb problemes reals de la vida quotidiana i amb la capacitat de resoldre’ls i també de saber superar-los. A més a més, per uns alumnes de primària crec que serien feixucs/avorrits i que al cap d’una estona es cansarien i respondrien qualsevol cosa per tal d’anar més ràpid i poder acabar abans.

frases-de-inteligencia-de-aristoteles-01

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s