PRÀCTICA 6: TASCA INDIVIDUAL. Síntesi de l’actvitat.

Xerrada: Tasca competencial: ¡Vamos de merendola!

EL DIJOUS LLARDER

Com a introducció per començar aquesta síntesi de la xerrada d’ahir m’agradaria explicar que és el dijous llarder. El dijous gras o dijous llarder és el primer dia del Carnaval o Carnestoltes, tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s’ha ampliat en el nombre de dies de celebració. És tradició prendre la botifarra d’ou en aquest dia a més d’altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum prendre truita de botifarra. A l’hora d’esmorzar, per postres o per berenar, en els carnavals més autòctons es menja la coca de llardons.

L’activitat que va realitzar la Pilar em va semblar molt creativa i innovadora, sobretot el fet de que nens de 6 i 7 anys s’acostin tan els problemes de la vida quotidiana, com ara anar comprar per si sols, organitzar feina en grup, etc. La xerrada va començar amb una breu explicació de l’escola (CEIP Joaquín Costa – GRAUS). És una escola d’un poble petit, l’escola és bilingüe i fins fa poc temps, gràcies a la Pilar van fer aquesta nova celebració. Ella porta més de 22 anys treballant en aquest centre, i té una experiència molt notable.

La manera d’explicar de la Pilar, en la meva opinió, va fer que la xerrada fos més entretinguda i dinàmica. Seguint amb el transcurs de la xerrada, després de presentar l’escola, va presentar la seva activitat. Era un activitat grupal, en grup de 3 o 4 nens i nenes, que tenien de fer unes diverses tasques per tal de que tot sortís a la perfecció. Ben explicat aquesta part, va dir un dels principis metodològics aplicats en l’activitat i, amb l’ajuda de L’Alex,  van mostrar algun video dels dies en què els nens i nenes elaboraven l’activitat.

Un cop va acabar d’explicar l’activitat, vam passar a fer-li preguntes sobre el que havia treballat, i finalment es va acabar la sessió. En la meva opinió aquesta iniciativa mostrada pels dos professors m’ha semblat molt interessant de cara a un futur no molt llunyà. Intentar mostrar els nens la manera de resoldre problemes reals de la vida quotidiana és un tasca complicada, i alhora, satisfactòria per ells, ja que si els eduquem amb aquesta llibertat poden acabar resolent problemes més aviat.

descarga

 

PRÀCTICA 6: PROPOSTA D’ACTIVITAT, TREBALL COL·LABORATIU.

LA CASTANYADA

  • Context

És una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n’ha desplaçat la celebració a la vigília d’aquesta diada (entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre). La castanyada catalana prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la ‘castanyada’ és el moscatell. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina).

  • Objecte

En aquesta activitat, l’objecte és la tradició de celebrar cada any la castanyada a l’escola.

  • Subjecte

En aquest cas, el subjecte serien tots els alumnes que participen en aquesta activitat.

  • Comunitat

La comunitat són tots els pares voluntaris, els propis professors que estan vinculats en aquesta activitat i també la persona la qual se li ha comprat les castanyes.

  • Procediment de l’activitat

Prèviament, els alumnes dividits en grups , juntament amb els seus professors van a comprar les castanyes al mercat del poble. El dia abans, els nens surten també a comprar begudes, com ara: suc de raïm, de pinya, etc. Durant el dia de la celebració, pel matí, els alumnes, seguint els passos del professor, van fabricar les seves pròpies paperines amb paper de diari. A la tarda, els membres de l’Ampa, alguns pares i mares voluntaris i, els mestres amb l’ajuda de les cuineres del centre, couen les castanyes. Mentrestant, els nens i nenes fan jocs al pati. En acabar els jocs, cada curs seu en rotllana i el professor els reparteix les castanyes als seus alumnes.

  • Principis metodològics aplicats

Un dels principis més importants per realitzar aquesta tasca ha estat l’aprenentatge col·laboratiu, la cohesió de grup. Aconseguir un bon clima de treball també ha estat un dels principis més importants. Un altre principi és el compromís de l’alumnat amb el seu aprenentatge davant aquesta situació.

PRÁCTICA 5. LA MEDIDA DE LA INTELIGENCIA EN SITUACIONES EDUCATIVAS: PRINCIPALES VENTAJAS Y DIFICULTADES.

Per mi la intel·ligència és la capacitat d’entendre i saber reaccionar davant de les adversitats, la facilitat de resoldre problemes i trobar una solució ràpida i senzilla. Hi ha molts tipus d’intel·ligències, com diu Gardner; hi ha les intel·ligències múltiples que són: intel·ligència musical, lingüística, lògica-matemàtica, espacial, corporal-cinestèsica, interpersonal, intrapersonal i naturalista. I cada persona en té desenvolupada una més que una altre.

Però segons la meva opinió, es dóna més importància a la lògica-matemàtica o a la lingüística que a les altres. La societat entén que és més intel·ligent una persona que pot resoldre fàcilment un problema de matemàtiques que una persona que pugui identificar harmonies fàcilment. I per a mi aquestes dues persones són igual d’intel·ligents, l’única diferència és que tenen diferents intel·ligències desenvolupades.

En el primer test, el Clàssic, fa referència  molt a la intel·ligència lògica-matemàtica. No crec que una persona es pugui considerar “no intel·ligent” per no tenir tant desenvolupada aquesta intel·ligència, ja que segons Gardner podem distingir diferents tipus d’intel·ligència, com he explicat anteriorment. En el segon test, crec que és molt més subjectiu, ja que cadascú puntua segons el que ell creu. Per els nens no trobo que sigui tant correcte aquest test, ja que crec que seria millor un de clàssic, però que doni pas a preguntes amb intel·ligències múltiples, i no es centri només amb la lògica-matemàtica.

inteligencia

El test que s’aproxima més a mesurar la meva intel·ligència és el clàssic, ja que l’altre com he dit abans, és molt subjectiu. Però torno a recalcar, que crec que s’hauria de mostrar un test amb preguntes on apareguin altres tipus de intel·ligència. En la meva opinió, un test que només utilitza problemes de lògic-matemàtica no té la suficient capacitat com per designar si aquella persona és intel·ligent o no. Sempre, pel meu semblar, serà més efectiu i més fiable aquell test que combina diferents tipus de intel·ligències, que no pas aquell que només es basa en una sola.

Per un cantó els tests poden ser una manera de motivar als alumnes a canviar, millorar i aprendre ja que si treuen un resultat entremig i se’ls explica que treballant es pot modificar per arribar a un resultat alt, segurament això els motivaria. Però per l’altre cantó pot ser que al treure un mal resultat l’alumne tingui una sensació de fracàs.

Jo personalment estic en contra dels tests de intel·ligència, perquè a part de que no sabem si són del tot fiables, crec que no es pot mesurar la intel·ligència d’una persona amb un test, si no que, des del meu punt de vista,  es mesura amb problemes reals de la vida quotidiana i amb la capacitat de resoldre’ls i també de saber superar-los. A més a més, per uns alumnes de primària crec que serien feixucs/avorrits i que al cap d’una estona es cansarien i respondrien qualsevol cosa per tal d’anar més ràpid i poder acabar abans.

frases-de-inteligencia-de-aristoteles-01